Canyes (I)

Les canyes dels nostres instruments són un dels elements que més feina i maldecaps ens donen a tots els músics que les fem servir. Això ho saben fins i tot la resta de músics, que sempre fan conya de que passem la vida queixant-nos per aquestes petites peces de fusta.

La dificultat de la fabricació cassolana i l’alt preu de les canyes comercials són, en principi, els dos problemes més comuns de tots els que en fem ús. Però les dificultats no acaben ací: donarem per suposat que les canyes que adquirim són comercials, i que una vegada obrirem el paquet (amb 10 canyes, que oscila entre els 22€ i els 42€ aproximadament, en la marca Vandoren), no sabem si podrem aprofitar-les totes, si eixirà alguna amb prou qualitat per a utilitzar-la en concerts o audicions… A més, cadascuna de les canyes pot variar al llarg del temps (sobretot els primers dies) degut als canvis de temperatura, de pressió, d’humitat, d’altitud, etc.

Una vegada plantejat el problema, ens disposarem a proposar les solucions:

El primer que es recomana sempre només adquirim la canya (per exemple, a El ajuste de las cañas en el clarinete y el saxofón, Pérez Aranda y Luján Artero, Mundimúsica SL) és humir-la amb saliva durant uns minuts i posteriorment col·locar-la damunt d’un vidre pla. Repetirem l’acció dues o tres vegades al dia, durant uns 3 o 4 dies. Aquest procés de curació ajudarà a la canya a assolir un nivell d’humitat adequat que havia perdut en el procés d’assecat. A més, les canyes tindran una vida considerablement més llarga que si no les “curem”.

El que no sabem ara per ara és si el nou sistema d’embalatge individual de les canyes Vandoren (que teòricament manté la humitat fins a que l’obres) millorarà o no la situació inicial d’aquestes.

Un altra recomanació per a allargar la duració de les canyes és rentar-les amb un drap humit o amb un raspall de dents cada una o dues setmanes. Tingueu compte amb no malmetre la punta de la canya!

El segon pas que podem seguir a l’hora de conservar les canyes en les millors condicions és el seu emmagatzematge en un recipient que mantinga la temperatura i, sobretot, la humitat. La llista d’invents és prou llarga, però comentaré (en escrits posteriors) els més coneguts o més populars entre els clarinetistes: els sobrets amb bossa hermètica (RICO Reed Vitalizer Pack o similars), el cofre hygromètric de Vandoren (o aparells similars que inventa la gent) i els humidificadors de puros.