Canyes (III): Retoc i millora >> ACTUALITZAT 4/12/08 <<

El retoc i manipulació de canyes és un tema interessant per als músics que utilitzen llengüeta. Surfejant per internet he pogut trobar diverses pàgines que en parlen sobre el retoc de les canyes, i com podem amb açò millorar-les. El primer dels llocs web és el de l’empresa de canyes Vandoren. Abans que res, però, cal aclarir que les diverses tècniques de retoc que trobem en aquesta web estan enfocades a realitzar-se amb el retocador de canyes de la mateixa marca (quan dispose de més temps, intentaré traduir les instruccions al valencià).

D’altra banda, aniré traduint una sèrie de recomanacions des de la pàgina web del fabricant austríac de canyes per a clarinet Peter Leuther Reeds (cliqueu ací per a enllaçar amb la web de PL Reeds). Amb una periodicitat d’una setmana o dues [Edito: fa més de mig any de l’altra traducció! Perdó!], aniré postejant cadascuna de les 13 recomanacions que ens dona aquesta web. Espero que us siguen de profit:

Què hem de fer si…

1. La canya és massa blana: en aquest cas, podem subjectar la canya un xic més amunt en el broquet (o “boquilla”), per tal de veure si es fa més dura (presenta més resistència en l’emissió de l’aire). Si és així, cal que tallem una petita porció (menys de mig mil·límetre) de la punta de la canya amb un tallacanyes (o un paper de vidre), intentant que conserve la forma original. Repetim: només hem de tallar una part molt xicoteta de la canya; si posteriorment la canya encara és blana, repetirem l’operació. Un altre remei és llimar la superfície inferior de la canya, enfocant el punt de pressió dels dits a la base o part grossa de la canya. Açò fa augmentar l’obertura de la canya respecte del broquet i conseqüentment fa que la canya augmente la seua resistència a l’emissió de l’aire (és a dir, que es face menys blana).
2. La canya és massa dura: en aquest cas, caldrà allisar o llimar un tant la part inferior i la superior per tal de llevar fibres, sempre en un moviment ascendent.
   Si la canya encara és massa dura, llima un poc el “muscle” de la canya [això és, la part de la canya més propera a la zona no llimada] (açò també reduirà els sorolls estranys que la canya pot produir en l’atac).
   Si tot açò no funciona, cal que llimem de nou tota la cara superior de la canya. En aquest procediment, llimarem els els costats simètrics de la canya en moviments circulars per tal de fer-los més prims [veure il·lustració]. Tingues cura de no tocar el cor o centre de la canya quan faces açò, i evita deixar la punta de la canya massa fina (vegeu punt 12). Prova la canya amb el clarinet per tal de comprovar si els dos costats vibren lliurement. Açò implica girar el clarinet cap els dos costats, alternadament. Si algun dels costats no vibra lliurement, significa que és massa gros, i per tant l’haurem de reduir.
   
3. La canya respon pobrament en el registre greu: la part inferior de la cara de la canya és massa espessa. Cal reduir-la des del “muscle” de la canya fins la meitat, aproximadament, sempre tenint en compte de no tocar el cor.
4. La canya respon pobrament en el registre mig: cal llevar un poc de “fusta” un poc per davall de la punta [Vegeu il·lustració]. Aquesta és una operació delicada, així que procedeix poc a poc i comprova sovint la canya tocant amb ella. Assegura’t de no llimar mai la punta de la canya ni de deixar massa prims ambdós costats de la punta (vegeu punts 11 i 12).
   
5. La canya respon pobrament en el registre mig: la cara superior de la canya és massa llarga o la canya en la seua totalitat o els seus costats són massa prims.
6. Respon pobrament a l’staccato: la punta de la canya i els seus voltants no es troben compensats. Per tant, la canya no vibra tant lliurement com caldria.
7. La canya és massa estreta i entra massa poc aire entre aquesta i l’obertura del broquet (“boquilla”): la cara inferior de la canya potser està deformada. Llima-la, tenint en compte de no estretir la punta. També pots reduir els “muscles” un poc per tal de que vibren lliurement. A més, pots reduir la zona propera a la punta [ambdós moviments a la imatge]. Açò augmentarà l’obertura entre la punta de la canya i el broquet.
   
8. La canya està massa oberta; flueix massa quantitat d’aire a través de l’obertura del broquet: ací hem de allisar tota la part inferior de la canya. Si açò no funciona, repetirem l’operació pressionant amb el dit sobre la meitat de la canya.
9. Fer la canya més lliure i més capaç de modular [guanyar flexibilitat en el so]: en aquest cas haurem de reduir un tant el primer terç de la cara corbada de la canya, llimant en moviments circulars des de la vora exterior cap a l’interior de la canya.