Ambroise Charron és un desenvolupador que ha creat una sèrie d’aplicacions relacionades amb la música per al sistema operatiu dels iPhone i similars. Una d’elles, Clarinetreeds, està dedicada a les canyes del clarinet. Conté consells per al retoc i millora de les canyes, així com altres recomanacions d’emmagatzematge. En la darrera actualització, a més a més, et permet crear un registre de les canyes que fas servir i les modificacions que els has fet a cadascuna. El preu de l’aplicació són 0,79€ i està disponible a l’App Store o a la corresponent web d’iTunes.

Captura de pantalla

També estan disponibles, entre d’altres, aplicacions per a les canyes del saxo, l’oboè i el fagot. Més informació a: http://www.ambroise-charron.com/iphone-ipad.html

Sembla que el post anterior sobre l’orquestra de Youtube va fer efecte, i el meu company David Barreda, trompista del meu poble, Vilafranca, ha estat seleccionat amb el seu vídeo. Així que us convido a que el voteu (entreu a la secció French Horn, i feu clic al vídeo “YTSO Video2 Mozart KV417 Horn”), a vore si així pot aconseguir entrar a l’orquestra. A continuació vos deixo el seu vídeo:

ACTUALITZACIÓ: David ha estat elegit per a formar part de l’Orquestra. Comproveu-ho ací: http://www.youtube.com/symphonyes?gl=ES&hl=es

Enhorabona David!

Un dels temes amb poc de ressò entre els músics en general és el de calfament. L’elevat esforç i la mandra li poden a més d’un, i és possible que per aquest motiu siga un aspecte molt poc treballat i molt poc comentat, no sols entre els músics sinó també entre els seus professors (és una opinió meua, sobretot respecte als professors de Conservatori). No obstant això, una preparació completa i organitzada del calfament és un aspecte essencial per a la formació d’un bon músic. A continuació teniu un video (traduït per Clariperu) on el clarinetista Robert Spring ens explica la seua planificació de calfament que realitza diàriament. 

És molt curiós com controla el doble i triple picat, la respiració circular o les notes agudes (jo pensava que ni es podia arribar tant amunt!). Comproveu-ho vosaltres mateixos: 

(el video està amb anglès i subtítols en castellà)

El clarinet solista de l’Orquestra de Galícia, Juan Antonio Ferrer Cerveró, dóna una sèrie de consells per a la interpretació de la Simfonia n.1 “Heroica”, composada expressament pel compositor Tan Dun amb motiu de la creació de l’Orquestra Simfònica de Youtube. Espero que us faça profit i us anime definitivament a participar en aquesta proposta del servei de vídeos més important de la xarxa.

Des del portal Youtube.com ens arriba una proposta interessantíssima: l’Orquestra Simfònica de YouTube, un concurs amb l’objectiu de crear una orquestra amb músics de tot el món, professionals o afeccionats, i fer una presentació en concert molt especial. El compositor xinès Tan Dun ha composat la Internet Simfonia Internet No. 1 “Heroica”, la qual serà interpretada pels guanyadors en un concert en el Carnagie Hall de Nova York, el 15 d’abril de 2009 sota la direcció de Michael Tilson Thomas.

Així doncs, tots els que us animeu a participar, només heu de seguir els passos que es proposen a l’enllaç anterior, estudiar els papers i gravar-vos en vídeo interpretant l’obra. Després només cal que pengeu a youtube l’arxiu de vídeo. En el cas dels clarinetistes, ací mateix vos enllaço la partitura, així que no ho penseu dues voltes!

Nintendo ens ha sorprès una vegada més amb el llançament del paquet de jocs Wii Music, on un dels apartats del joc permet “tocar el clarinet”. Bé, ja podem imaginar que no tindrà res a veure amb un clarinet real (ni tan sols el so, com podeu vore al vídeo), però de ben segur que ens fa passar una bona estona.

Bé, com ja haureu pogut comprovar, aquest bloc porta uns mesos sense actualitzar-se; m’ha fet bastant mandra tornar a publicar, però crec que encara que només m’autollegisca jo, les idees o informacions que penjo ací son bastant interessants, i de passada, ja queden arxivades i organitzades d’alguna manera. Si no és així, hi ha perill de que s’obliden.

Per a no traumatitzar-me amb el nou escrit d’avui, intentaré que siga ben breu.

Així doncs, el tema elegit per al post és els multifònics. Com que mai els he practicat i en sé ben poc d’ells, em limitaré a deixar-vos uns links molt complets sobre el tema.

El primer d’ells és Clarinet Multiphonics, una plana web amb flash amb demostracions sonores i gràfiques dels multifònics del clarinet. Realment em sembla sorprenent que existisca una web així. Està molt ben feta.

L’altra pàgina (que funciona a dies, però no sé per quin motiu) és la del clarinetista Alejandro Cancelos, en la qual ens dona bons consells i ens especifica els més fàcils de fer, ja que en la web anterior potser se’n troben alguns difícils d’executar o amb so molt pobre.

Això es tot per avui, espero publicar sovint. Disculpes a tots aquells que em llegieu abans (ningú). Fins prompte, i proveu els mutifònics, almenys us riureu una bona estona!

Sense dubte, uns vídeos curiosos i interessants. Per a tot tipus de músics…

El retoc i manipulació de canyes és un tema interessant per als músics que utilitzen llengüeta. Surfejant per internet he pogut trobar diverses pàgines que en parlen sobre el retoc de les canyes, i com podem amb açò millorar-les. El primer dels llocs web és el de l’empresa de canyes Vandoren. Abans que res, però, cal aclarir que les diverses tècniques de retoc que trobem en aquesta web estan enfocades a realitzar-se amb el retocador de canyes de la mateixa marca (quan dispose de més temps, intentaré traduir les instruccions al valencià).

D’altra banda, aniré traduint una sèrie de recomanacions des de la pàgina web del fabricant austríac de canyes per a clarinet Peter Leuther Reeds (cliqueu ací per a enllaçar amb la web de PL Reeds). Amb una periodicitat d’una setmana o dues [Edito: fa més de mig any de l’altra traducció! Perdó!], aniré postejant cadascuna de les 13 recomanacions que ens dona aquesta web. Espero que us siguen de profit:

Què hem de fer si…

1. La canya és massa blana: en aquest cas, podem subjectar la canya un xic més amunt en el broquet (o “boquilla”), per tal de veure si es fa més dura (presenta més resistència en l’emissió de l’aire). Si és així, cal que tallem una petita porció (menys de mig mil·límetre) de la punta de la canya amb un tallacanyes (o un paper de vidre), intentant que conserve la forma original. Repetim: només hem de tallar una part molt xicoteta de la canya; si posteriorment la canya encara és blana, repetirem l’operació. Un altre remei és llimar la superfície inferior de la canya, enfocant el punt de pressió dels dits a la base o part grossa de la canya. Açò fa augmentar l’obertura de la canya respecte del broquet i conseqüentment fa que la canya augmente la seua resistència a l’emissió de l’aire (és a dir, que es face menys blana).
2. La canya és massa dura: en aquest cas, caldrà allisar o llimar un tant la part inferior i la superior per tal de llevar fibres, sempre en un moviment ascendent.
   Si la canya encara és massa dura, llima un poc el “muscle” de la canya [això és, la part de la canya més propera a la zona no llimada] (açò també reduirà els sorolls estranys que la canya pot produir en l’atac).
   Si tot açò no funciona, cal que llimem de nou tota la cara superior de la canya. En aquest procediment, llimarem els els costats simètrics de la canya en moviments circulars per tal de fer-los més prims [veure il·lustració]. Tingues cura de no tocar el cor o centre de la canya quan faces açò, i evita deixar la punta de la canya massa fina (vegeu punt 12). Prova la canya amb el clarinet per tal de comprovar si els dos costats vibren lliurement. Açò implica girar el clarinet cap els dos costats, alternadament. Si algun dels costats no vibra lliurement, significa que és massa gros, i per tant l’haurem de reduir.
   
3. La canya respon pobrament en el registre greu: la part inferior de la cara de la canya és massa espessa. Cal reduir-la des del “muscle” de la canya fins la meitat, aproximadament, sempre tenint en compte de no tocar el cor.
4. La canya respon pobrament en el registre mig: cal llevar un poc de “fusta” un poc per davall de la punta [Vegeu il·lustració]. Aquesta és una operació delicada, així que procedeix poc a poc i comprova sovint la canya tocant amb ella. Assegura’t de no llimar mai la punta de la canya ni de deixar massa prims ambdós costats de la punta (vegeu punts 11 i 12).
   
5. La canya respon pobrament en el registre mig: la cara superior de la canya és massa llarga o la canya en la seua totalitat o els seus costats són massa prims.
6. Respon pobrament a l’staccato: la punta de la canya i els seus voltants no es troben compensats. Per tant, la canya no vibra tant lliurement com caldria.
7. La canya és massa estreta i entra massa poc aire entre aquesta i l’obertura del broquet (“boquilla”): la cara inferior de la canya potser està deformada. Llima-la, tenint en compte de no estretir la punta. També pots reduir els “muscles” un poc per tal de que vibren lliurement. A més, pots reduir la zona propera a la punta [ambdós moviments a la imatge]. Açò augmentarà l’obertura entre la punta de la canya i el broquet.
   
8. La canya està massa oberta; flueix massa quantitat d’aire a través de l’obertura del broquet: ací hem de allisar tota la part inferior de la canya. Si açò no funciona, repetirem l’operació pressionant amb el dit sobre la meitat de la canya.
9. Fer la canya més lliure i més capaç de modular [guanyar flexibilitat en el so]: en aquest cas haurem de reduir un tant el primer terç de la cara corbada de la canya, llimant en moviments circulars des de la vora exterior cap a l’interior de la canya.